Quan els arbres no deixen veure el bosc

Capficada amb les meus dubtes de si hi poso cor, budells, fetge i companyia a l'hora d'escriure m'havia aturat. I al final no van resultar res més que excuses per no treballar. Tenia el dia mandrós, mira per on.

Avui la cosa canvia. M'he trobat "Un tresor sota el sofà". Falta pulir, com la resta, però estic contenta. Amb la idea: l'autèntic valor de les coses petites. I amb els personatges: La Irene (espero que t'agradi l'homenatge, Cristina), en Pere, la veïna Josefina i la resta.

Encara no us el puc ensenyar, per tant tot i que avui no us he recomenat res, us desitjo:

Bona lectura!