A inventari i numeri

Ja torno a ser aquí. I del meu viatge per altres mons m'he portat de Roma un tresor ple de números: "A inventari i numeri" del Gianni Rodari. 

És un àlbum il·lustrat per Alessandro Sanna que amaga perles com aquesta:

"- Quanto pesa una lacrima?

 - Secondo: la lacrima di un bambino capriccioso pesa meno del vento, quella di un bambino affamato pesa piú di tuta la terra"

O aquesta altra:

"Tre per uno trento e belluno

tre per due bisteca di bue

tre per tre latte e caffè"

El text s'ha extret del llibre "Contes per telèfon" (Favole al telefono) d'en Rodari i em va fascinar des de la primera línea. L'autor italià juga amb les paraules i amb les imatges que ens trasmeten. Ironia, tendresa, absurd i realitat es pasegen de número en número com per art de màgia. Prestidigitador del so, Gianni Rodari m'ha tornat a captivar amb les seves sumes estrambótiques i un anar comptant des de la més absoluta fantasia. La meva llibreria està que salta d'alegria amb la nova adquisició italiana. 

Aquesta és la meva primera proposta per aquesta etapa que comença i que espero que estigui ben farcida de:

Bona lectura!

Claudia en el circo (Contes del circ, part II)

I ja en van dos! La carpa del circ es torna a obrir, aquest cop per la Claudia. Un àlbum de Raúl Sueiro ple d'imaginació.

"Claudia en el circo" és un entreteniment adient per als més petits i ideal per als grans. D'aquells contes fàcils llegir i compartir. La Claudia és l'encarregada de fer-nos de de Cicerone i alhora és la dona orquestra del seu circ particular. El de la seva fantasia.  

Ple d'onomatopeies gegants i sonores, l'àlbum ens regala perles com el plat que la Claudia prepara al Ricardo el lleó del circ, un "sopicado de fideos y de letras. Con muchas 'ges' y muchas 'erres'  para que le salieran bien los rugidos" Grrrrrrrr!!!!*

Tot el llibre és una fantasia esbogerrada que porta a la Claudia per tots els racons del seu circ. Em falla una mica el final. Un recurrent: "¡Claudia a cenar!" que em trenca les espectatives. Què hi farem... Fins aquí, però és una:

Bona lectura! 

* Pensant, pensant, crec que aquest hauria estat un bon plat pel meu Menú del Circ del Cel. Un conte-poema sobre el circ que vaig fer pel projecte que portem entre mans amb els companys del curs de contes de l'Ateneu (per cert, va agafant forma, així que pugui us en faré cinc cèntims).

Cuentos pulga (Contes del circ, part I)

No buscaré excuses. He estat desapareguda i ja està. Diguem-li llarg parèntesi de trasllat. Ara torno amb més força, més espai i moltes recomenacions. Començo amb un album infantil del Riki Blanco. Es titula "Cuentos Pulga". El vaig trobar fent recerca de contes i albums sobre el circ. 

Es una història de circ, però sobretot és una història d'amor. Breu i intensa. Literalment. Us imagineu les possibilitats de trobades entre un home bala i una trapezista que no pot trepitjar el terra? 

El Capirote i la Regina, els dos protagonistes d'aquesta història d'amor viscuda en el buit, venen acompanyats de tota la plana del circ, una colla que no té desperdici. Personatges estrambòtics, adients a aquest circ de clars i obscurs. Ombres molt ben treballades per la paleta d'en Riki Blanco, que juga amb la foscor com un autèntic mag. Aquest cor de secundaris ve cadascun amb la seva història. Ding Dong, el paiaso, Nervenkinzel, la directora d'orquestra, Olivia Vatio, la iluminadora... De tots, si es pot triar un, em quedo amb Madame Amulette, una vident que va presagiar que es quedaria sense poders.

Cuentos Pulga, és doncs, un tresor que ja forma part de la meva petita biblioteca d'album infantil. Un tresor que, de quan en quan, em regalarà amb moments de:

Bona lectura!

Pétala

Ja el tinc! El vaig comprar fa dos dies a una llibreria que han obert al carrer Aragó. En un proper post us en donaré més detalls de la llibreria. Avui, toca parlar de la "Pétala".

Aquest colom tan bonic és creació del Luciano Lozano, un company del curs de contes que fa unes ilustracions fantàstiques. La idea és tota seva, però el Pep Bruno li ha donat una cop de mà amb els textos. Fa molta il·lusió veure com la gent se'n surt amb les seves creacions i veu recompensat l'esforç a les llibreries. 

La història de la Pétala, és una història lluminosa, plena de color que porta a aquest intrèpid colom a plantar cara a un drac espectacular. No us el perdeu, el drac. És molt divertit i realment esgarrifós. A mi em recorda una mica als monstres del Maurice Sendak, els que juguen amb el Max "Allà on viuen els monstres".

No us voldria avançar el final, però tan de bo existís la Pétala i aconseguís fer el que aconsegueix fer en el conte del Luciano. Els pagesos, els jardiners i, de fet, tots plegats, estariem molt més tranquils aquests estiu. I, no menys important, els polítics no s'omplirien la boca amb transvassaments.

Bé, només em resta dir que correu a comprar-lo a les llibreries, és de l'editorial OQO i us garanteixo que és una:

Bona lectura! 

Somiant Alícia

Promesa complerta. Passat el pont de l'1 de maig arribo carregada d'energia i de recomenacions. Per avui, només una. Alicia i el país de meravelles, publicat per La Galera, adaptat per Àngel Burgas i il·ustrat per Ignasi Blanch.

Es tracta d'un àlbum infantil que vem analitzar al curs de contes i del qual vem tenir l'honor de conèixer l'autor i l'il·lustrador. Crec, que d'aquella visita vem poder treure moltes conclusions com a futurs autors de literatura infantil, però això potser us ho explicaré un altre dia. 

Ara toca parlar de les tres Alicies recreades en aquest fantàstic àlbum ilustrat. Hi ha, d'una banda, l'Alice Lidell, l'amiga i musa de Lewis Carroll. La nena que passejava en barca pel Tàmessis i escoltava atenta les aventures del seu alter ego. Després hi ha l'Alicia, la protagonista a qui venç la son sota un arbre, la nena que somia, l'Alicia real d'una novel·la irreal. I finalment, hi ha l'Alicia que persegueix conills que parlen, l'Alicia que s'encongeix o es converteix en una geganta, l'alicia que planta cara a la Reina de Cors. L'Alicia que tothom hauria volgut ser.

Complicat? Depen de com es miri. Quantes vegades, de nens, hem jugat a tenir mil cares, a ser un altra persona. Per als nens és així de fàcil. I com diu Antoine de Saint-Exupery al "Petit príncep" el problema de les persones grans és que "sempre necessiten explicacions". Per això quan a vegades es planteja la idoneitat d'aquesta història per als nens, jo no dubtaria a recomenar-la. I per què no? El secret potser està en que el llibre de Lewis Carroll no sigui una novel·la només per a infants, sino una novel·la sense edat, per llegir i rellegir en diferents etapes de la vida i fer, com han fet Àngel Burgas i Ignasi Blanch, la pròpia interpretació. Al cap i la fi, estem parlant d'un somni, oi? Doncs...

Bona lectura!

La tortuga gigante de las galápagos

M'he adelantat el Sant Jordi. No ho he pogut evitar. Des de que vaig veure el llibre "La tortuga gigante de las Galápagos" de Rébecca Dautremer a la biblioteca que vaig decidir que havia de tenir un exemplar. 

És un àlbum preciós. M'agraden molt les il·lustracions d'aquesta autora i la història és d'allò més original. Una marieta que descobreix el poder de ser un mateix en mig d'una festa de disfresses delirant, on els gossos volen ser cacatues, els bous cocodrils del Mississipí i els eriçons, boes constrictors. I tot en format teatre.

No vull plegar sense donar noticies del projecte que hem engegat amb els companys de l'Ateneu. De moment encara és un embrió però cada dia hi estic més engrescada, espero que ho poguem tirar endavant perquè estic segura que serà a més d'enriquidor per a nosaltres, una molt bona pensada per la literatura infantil. Seguiré informant. Mentre, us deixo amb aquesta Tortuga tan especial. Aquesta vegada no és la Ballaruga, però igualment us desitjo.

Bona lectura!

 

Allà on viuen els monstres

Aquesta nit he tingut un mal son. Llàstima que els monstres que hi sortien no fossin com els d'en Maurice Sendak. Salvatges, lliures i desinhibits. Dentuts, peluts i amb grans urpes. Monstres realistes. Es pot demanar més? 

Amb aquesta obra, vaig iniciar-me no fa gaire en el món de l'àlbum. Un món que enganxa i no et deixa escapar. Va ser a les primeres sessions del curs de Teoria i pràctica del conte infantil a l'Ateneu de Barcelona. La Marta Luna, la professora, n'és una enamorada i ens ha sabut trasmetre la passió. La meva biblioteca personal d'àlbums comença a crèixer. Llàstima que Allà on viuen els monstres, d'en Maurice Sendak estigui descatalogat. Animo als senyors de l'editorial Kalandraka a fer-ne una nova edició. Tenen, al menys, una compra assegurada. Mentre el tornaré a rellegir abans de tornar-lo a la biblioteca de Cerdanyola. Ja m'he passat de dies... però l'esperit rebel d'en Max i els seus monstres m'ha posseït. Espero de tot cor que no em castiguin a dormir sense sopar.  Avui tinc una gana ferotge!

Aprofito per comentar-vos que s'està fent una versió cinematogràfica de l'obra de Sendak. Spike Jonze n'és el director. Sembla que Where the wild things are s'estrenarà l'any vinent però ja corren imatges per la xarxa...

Tot i que això només és una proba, no imatges reals del llargmetratge també es comenta que la pel·lícula està tenint forces problemes per tirar endavant. En qualsevol cas, sempre ens quedarà el llibre.

Bona lectura!