dilluns, 5 de maig del 2008

Somiant Alícia



Promesa complerta. Passat el pont de l'1 de maig arribo carregada d'energia i de recomenacions. Per avui, només una. Alicia i el país de meravelles, publicat per La Galera, adaptat per Àngel Burgas i il·ustrat per Ignasi Blanch.

Es tracta d'un àlbum infantil que vem analitzar al curs de contes i del qual vem tenir l'honor de conèixer l'autor i l'il·lustrador. Crec, que d'aquella visita vem poder treure moltes conclusions com a futurs autors de literatura infantil, però això potser us ho explicaré un altre dia. 

Ara toca parlar de les tres Alicies recreades en aquest fantàstic àlbum ilustrat. Hi ha, d'una banda, l'Alice Lidell, l'amiga i musa de Lewis Carroll. La nena que passejava en barca pel Tàmessis i escoltava atenta les aventures del seu alter ego. Després hi ha l'Alicia, la protagonista a qui venç la son sota un arbre, la nena que somia, l'Alicia real d'una novel·la irreal. I finalment, hi ha l'Alicia que persegueix conills que parlen, l'Alicia que s'encongeix o es converteix en una geganta, l'alicia que planta cara a la Reina de Cors. L'Alicia que tothom hauria volgut ser.

Complicat? Depen de com es miri. Quantes vegades, de nens, hem jugat a tenir mil cares, a ser un altra persona. Per als nens és així de fàcil. I com diu Antoine de Saint-Exupery al "Petit príncep" el problema de les persones grans és que "sempre necessiten explicacions". Per això quan a vegades es planteja la idoneitat d'aquesta història per als nens, jo no dubtaria a recomenar-la. I per què no? El secret potser està en que el llibre de Lewis Carroll no sigui una novel·la només per a infants, sino una novel·la sense edat, per llegir i rellegir en diferents etapes de la vida i fer, com han fet Àngel Burgas i Ignasi Blanch, la pròpia interpretació. Al cap i la fi, estem parlant d'un somni, oi? Doncs...

Bona lectura!