dimecres, 26 de març del 2008

La Tortuga Ballaruga


La Susana Ezquerra acaba de pasar-me la primera imatge de la Tortuga Ballaruga. Un projecte eco-infantil que ja fa uns mesos tenim entre mans. Estic acabant de pul·lir la primera aventura d'aquesta tortuga i després la farem volar al planeta Verdial o allà on ens porti la imaginació. 

La Tortuga Ballaruga, amb permís del Pol, fill de la Susana i inspirador del personatge, és una tortuga molt especial. Ja ho diu el principi del conte: "De closques hi ha de moltes menes, però la de la nostra tortuga, a més de dura és un iman d'aventures, per això no és gens extrany que li diguin Ballaruga". 

Viatges arreu del món, al centre de la terra, al fons del mar o als confins de l'univers portaran a la Ballaruga a viure mil·lers d'aventures, per tal de trobar la millor manera de fer d'aquest planeta nostre una llar més confortable. La Susana, el Pol i una servidora, us convidem a acompanyar-la si teniu prou esma, perquè encara que diuen que les tortugues són molt lentes a la Ballaruga li sobra energia i no és fàcil de seguir. 

Encara no us puc mostrar el conte sencer, però com que segur que teniu algun llibre entre mans, com sempre:

Bona lectura!


dissabte, 22 de març del 2008

Jim Botó i Lluc el maquinista


Avui que he acabat l'esquelet de la meva primera novel·la per a nens vull dedicar el post a una novel·la molt especial: Jim Botó i en Lluc, el maquinista
Fa molts i molts anys que la vaig llegir, hi ha qui després de La Història Interminable o Momo, la considera una obra menor d'en Michael Ende, però jo la recordo com una petita peça d'orfebre. Delicada i extremadament bella. Encara busco aquella illla amb un rei i tres súbdits i mig, m'encantaria poder viatjar amb l'Emma, la locomotora i ser padrina de la seva filla, la petita locomotora que gairebé no sabia pitar i encara tenia els fars per obrir. La Xina, per a mi que encara no he pogut visitar, és com la descriu Ende en les seves planes, un món imaginari on encara hi habiten els dracs i s'hi passegen netejadors d'orelles. Gràcies senyor Ende, per fer-nos viatjar per paisatges tan poc probables i tan reals alhora. De tot cor:

Bona lectura!

dimarts, 18 de març del 2008

Tres pometes d'un pomer


Ja tenia ganes de veure algun dels meus contes il·lustrat. Aquesta preciositat és obra de l'Eva Mayral i tot i que segons l'artista és només un esboç, m'encanta!

Respecte el text em falta acabar de millorar les rimes i si tot va bé serà el primer que presentaré a les editorials. És la història de tres pomes germanes amb destins molt diferents. 
Molta sort a les "Tres pometes d'un pomer". I a la resta:

Bona lectura!

dimecres, 12 de març del 2008

Hi havia una vegada... un curs

Penúltima classe del curs de teoria i pràctica del conte infantil a l'Ateneu de Barcelona. "Todo lo bueno se acaba", que diuen. Ja m'he inscrit a la segona part, però aquesta ha estat inoblidable. He aprés moltes coses. Moltíssimes. Però per sobre de tot he trobat un espai on escriure, el temps per dedicar-m'hi. Se m'ha obert la porta que feia molt que tenia tancada, tot i que de quan en quan hi feia un cop d'ull pel forat del pany.

Vull donar les gràcies a la Marta Luna. Pel seu entusiasme contagiós. Per la seva mirada crítica i clarivident. Per trencar tòpics, fer-nos gaudir i per fer-nos aprendre. Per presentar-me a Rodari a qui no coneixia i que està resultant inspirador. Per donar-me la clau de la porta de la que parlava. La porta a una cambra pròpia.

També una forta abraçada molt forta a la Berta, la Mª José, la Martina, la Mercé, la Tona, la Mireia, el Luc, la Paloma, L'Antoni, l'Eva i la Mª Àngels. En fi, a tots els companys d'aquest curs, que m'han donat moltes versions d'una mateixa cosa: com s'estima un conte. Per això, us desitjo a tots, que sigueu molt feliços i que menjeu molts anissos! Fins aviat i...

Bona lectura (i escriptura)!



divendres, 7 de març del 2008

Quan els arbres no deixen veure el bosc




Capficada amb les meus dubtes de si hi poso cor, budells, fetge i companyia a l'hora d'escriure m'havia aturat. I al final no van resultar res més que excuses per no treballar. Tenia el dia mandrós, mira per on.

Avui la cosa canvia. M'he trobat "Un tresor sota el sofà". Falta pulir, com la resta, però estic contenta. Amb la idea: l'autèntic valor de les coses petites. I amb els personatges: La Irene (espero que t'agradi l'homenatge, Cristina), en Pere, la veïna Josefina i la resta.
Encara no us el puc ensenyar, per tant tot i que avui no us he recomenat res, us desitjo:

Bona lectura!


dijous, 6 de març del 2008

Agraïments a Rodari i Lindgren




Des d'ahir que hi dono voltes. Els meus exercicis al curs de contes infantils de l'Ateneu, són correctes o si mes no això em diu la professora. Falta fer el darrer exercici de pulir, de millorar a nivell de rimes o d'estil, però me'ls donen per bons. Però potser em manca alguna cosa més. No ho tinc clar. Aquest matí m'he llevat neguitosa amb aquests pensaments. He arribat a la conclusió que potser no sóc prou valenta per sortir-me del que m'és còmode. D'allò que conec i domino per llançar-me al buit i crear a mans plenes, sense limitacions, arriscant. I una cosa és clara, per escriure contes per a nens s'ha de ser lliure. L'Astrid Lindgren, autora de la Pippi, en l'article Diálogo con un futuro autor de libros infantiles recomana: "Escribe lo que te salga del alma, y con ilusión. Tanto a ti como a todos los autores de obras infantiles os deseo libertad."

Després de llegir l'article he decidit anar a la biblioteca del Mil·lenari, a Sant Cugat. A veure si la secció infantil em feia passar el neguit. Llegir, aprendre dels mestres i tornar a somiar. Allà m'he trobat amb Rodari, i els seus Contes per telèfon. Homes de mantega, paisos on tot começa per des- o paisos sense puntes on les multes per incivisme es paguen estomacant els policies. Quina alenada d'aire fresc! Ja em sento millor. Quan m'he acabat els contes d'en Rodari he agafat en prèstec dos llibres més. Com que m'ha ajudat tant he decidit endur-me un altre d'en Gianni Rodari, Contes llargs com un somriure. Després m'he decidit per Tiny de llum de lluna d'Antoni Garcia Llorca. I aquesta vegada m'ho desitjo a mi mateixa (tot i que podeu sentir-vos inclosos):

Bona lectura!

dimecres, 5 de març del 2008

Allà on viuen els monstres



Aquesta nit he tingut un mal son. Llàstima que els monstres que hi sortien no fossin com els d'en Maurice Sendak. Salvatges, lliures i desinhibits. Dentuts, peluts i amb grans urpes. Monstres realistes. Es pot demanar més? 

Amb aquesta obra, vaig iniciar-me no fa gaire en el món de l'àlbum. Un món que enganxa i no et deixa escapar. Va ser a les primeres sessions del curs de Teoria i pràctica del conte infantil a l'Ateneu de Barcelona. La Marta Luna, la professora, n'és una enamorada i ens ha sabut trasmetre la passió. La meva biblioteca personal d'àlbums comença a crèixer. Llàstima que Allà on viuen els monstres, d'en Maurice Sendak estigui descatalogat. Animo als senyors de l'editorial Kalandraka a fer-ne una nova edició. Tenen, al menys, una compra assegurada. Mentre el tornaré a rellegir abans de tornar-lo a la biblioteca de Cerdanyola. Ja m'he passat de dies... però l'esperit rebel d'en Max i els seus monstres m'ha posseït. Espero de tot cor que no em castiguin a dormir sense sopar.  Avui tinc una gana ferotge!

Aprofito per comentar-vos que s'està fent una versió cinematogràfica de l'obra de Sendak. Spike Jonze n'és el director. Sembla que Where the wild things are s'estrenarà l'any vinent però ja corren imatges per la xarxa...





Tot i que això només és una proba, no imatges reals del llargmetratge també es comenta que la pel·lícula està tenint forces problemes per tirar endavant. En qualsevol cas, sempre ens quedarà el llibre.



Bona lectura!

dilluns, 3 de març del 2008

Matilda


Començo per la Matilda d'en Roald Dahl. Per ser el model de lectora al que tots hauriem d'aspirar* i el model de novel·la al que voldria arribar.

No sé on em portarà el bosc, però valenta, com la Matilda, m'hi llenço de cap. Així doncs, només em resta convidar-vos a descobrir què amaga aquest Bosc dels contes. Ja us adverteixo que ni jo mateixa ho sé. Ho aniré esbrinant a mida que avanci. Però ja estic desitjant veure on em porta el camí de les llambordes grogues, el cau del conill blanc, la música captivadora del flautista d'Hammelin. 

* De moment us facilito la lista de llibres que la senyora Phelps, bibliotecària, proposa a la Matilda:

Nicholas Nickleby, de Charles Dickens
Oliver Twist, de Charles Dickens
Jane Eyre, de Charlotte Brönte
Orgull i prejudici, de Jane Austen
Tess dels Ubervilles, de Thomas Hardy
Retorn a la terra, de Mary Webb
Kim, de Rudyard Kipling
L'home invisible, d'H.G. Wells
El vell i el mar, d'Ernest Hemingway
El soroll i la fúria, de Wiliam Faulkner
Els ceps de la ira, de John Steinbeck
Els bons amics, de J.B Priestley
Rocs de Brighton, de Graham Greene
La revolta dels animals, de George Orwell


Bona lectura!