Avui que he acabat l'esquelet de la meva primera novel·la per a nens vull dedicar el post a una novel·la molt especial: Jim Botó i en Lluc, el maquinista.
Fa molts i molts anys que la vaig llegir, hi ha qui després de La Història Interminable o Momo, la considera una obra menor d'en Michael Ende, però jo la recordo com una petita peça d'orfebre. Delicada i extremadament bella. Encara busco aquella illla amb un rei i tres súbdits i mig, m'encantaria poder viatjar amb l'Emma, la locomotora i ser padrina de la seva filla, la petita locomotora que gairebé no sabia pitar i encara tenia els fars per obrir. La Xina, per a mi que encara no he pogut visitar, és com la descriu Ende en les seves planes, un món imaginari on encara hi habiten els dracs i s'hi passegen netejadors d'orelles. Gràcies senyor Ende, per fer-nos viatjar per paisatges tan poc probables i tan reals alhora. De tot cor:
Bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada