La Tortuga Ballaruga

La Susana Ezquerra acaba de pasar-me la primera imatge de la Tortuga Ballaruga. Un projecte eco-infantil que ja fa uns mesos tenim entre mans. Estic acabant de pul·lir la primera aventura d'aquesta tortuga i després la farem volar al planeta Verdial o allà on ens porti la imaginació. 

La Tortuga Ballaruga, amb permís del Pol, fill de la Susana i inspirador del personatge, és una tortuga molt especial. Ja ho diu el principi del conte: "De closques hi ha de moltes menes, però la de la nostra tortuga, a més de dura és un iman d'aventures, per això no és gens extrany que li diguin Ballaruga". 

Viatges arreu del món, al centre de la terra, al fons del mar o als confins de l'univers portaran a la Ballaruga a viure mil·lers d'aventures, per tal de trobar la millor manera de fer d'aquest planeta nostre una llar més confortable. La Susana, el Pol i una servidora, us convidem a acompanyar-la si teniu prou esma, perquè encara que diuen que les tortugues són molt lentes a la Ballaruga li sobra energia i no és fàcil de seguir. 

Encara no us puc mostrar el conte sencer, però com que segur que teniu algun llibre entre mans, com sempre:

Bona lectura!

Jim Botó i Lluc el maquinista

Avui que he acabat l'esquelet de la meva primera novel·la per a nens vull dedicar el post a una novel·la molt especial: Jim Botó i en Lluc, el maquinista. 

Fa molts i molts anys que la vaig llegir, hi ha qui després de La Història Interminable o Momo, la considera una obra menor d'en Michael Ende, però jo la recordo com una petita peça d'orfebre. Delicada i extremadament bella. Encara busco aquella illla amb un rei i tres súbdits i mig, m'encantaria poder viatjar amb l'Emma, la locomotora i ser padrina de la seva filla, la petita locomotora que gairebé no sabia pitar i encara tenia els fars per obrir. La Xina, per a mi que encara no he pogut visitar, és com la descriu Ende en les seves planes, un món imaginari on encara hi habiten els dracs i s'hi passegen netejadors d'orelles. Gràcies senyor Ende, per fer-nos viatjar per paisatges tan poc probables i tan reals alhora. De tot cor:

Bona lectura!

Tres pometes d'un pomer

Ja tenia ganes de veure algun dels meus contes il·lustrat. Aquesta preciositat és obra de l'Eva Mayral i tot i que segons l'artista és només un esboç, m'encanta!

Respecte el text em falta acabar de millorar les rimes i si tot va bé serà el primer que presentaré a les editorials. És la història de tres pomes germanes amb destins molt diferents. 

Molta sort a les "Tres pometes d'un pomer". I a la resta:

Bona lectura!

Hi havia una vegada... un curs

Penúltima classe del curs de teoria i pràctica del conte infantil a l'Ateneu de Barcelona. "Todo lo bueno se acaba", que diuen. Ja m'he inscrit a la segona part, però aquesta ha estat inoblidable. He aprés moltes coses. Moltíssimes. Però per sobre de tot he trobat un espai on escriure, el temps per dedicar-m'hi. Se m'ha obert la porta que feia molt que tenia tancada, tot i que de quan en quan hi feia un cop d'ull pel forat del pany.

Vull donar les gràcies a la Marta Luna. Pel seu entusiasme contagiós. Per la seva mirada crítica i clarivident. Per trencar tòpics, fer-nos gaudir i per fer-nos aprendre. Per presentar-me a Rodari a qui no coneixia i que està resultant inspirador. Per donar-me la clau de la porta de la que parlava. La porta a una cambra pròpia.

També una forta abraçada molt forta a la Berta, la Mª José, la Martina, la Mercé, la Tona, la Mireia, el Luc, la Paloma, L'Antoni, l'Eva i la Mª Àngels. En fi, a tots els companys d'aquest curs, que m'han donat moltes versions d'una mateixa cosa: com s'estima un conte. Per això, us desitjo a tots, que sigueu molt feliços i que menjeu molts anissos! Fins aviat i...

Bona lectura (i escriptura)!

Quan els arbres no deixen veure el bosc

Capficada amb les meus dubtes de si hi poso cor, budells, fetge i companyia a l'hora d'escriure m'havia aturat. I al final no van resultar res més que excuses per no treballar. Tenia el dia mandrós, mira per on.

Avui la cosa canvia. M'he trobat "Un tresor sota el sofà". Falta pulir, com la resta, però estic contenta. Amb la idea: l'autèntic valor de les coses petites. I amb els personatges: La Irene (espero que t'agradi l'homenatge, Cristina), en Pere, la veïna Josefina i la resta.

Encara no us el puc ensenyar, per tant tot i que avui no us he recomenat res, us desitjo:

Bona lectura!

Agraïments a Rodari i Lindgren

Des d'ahir que hi dono voltes. Els meus exercicis al curs de contes infantils de l'Ateneu, són correctes o si mes no això em diu la professora. Falta fer el darrer exercici de pulir, de millorar a nivell de rimes o d'estil, però me'ls donen per bons. Però potser em manca alguna cosa més. No ho tinc clar. Aquest matí m'he llevat neguitosa amb aquests pensaments. He arribat a la conclusió que potser no sóc prou valenta per sortir-me del que m'és còmode. D'allò que conec i domino per llançar-me al buit i crear a mans plenes, sense limitacions, arriscant. I una cosa és clara, per escriure contes per a nens s'ha de ser lliure. L'Astrid Lindgren, autora de la Pippi, en l'article Diálogo con un futuro autor de libros infantiles recomana: "Escribe lo que te salga del alma, y con ilusión. Tanto a ti como a todos los autores de obras infantiles os deseo libertad."

Després de llegir l'article he decidit anar a la biblioteca del Mil·lenari, a Sant Cugat. A veure si la secció infantil em feia passar el neguit. Llegir, aprendre dels mestres i tornar a somiar. Allà m'he trobat amb Rodari, i els seus Contes per telèfon. Homes de mantega, paisos on tot começa per des- o paisos sense puntes on les multes per incivisme es paguen estomacant els policies. Quina alenada d'aire fresc! Ja em sento millor. Quan m'he acabat els contes d'en Rodari he agafat en prèstec dos llibres més. Com que m'ha ajudat tant he decidit endur-me un altre d'en Gianni Rodari, Contes llargs com un somriure. Després m'he decidit per Tiny de llum de lluna d'Antoni Garcia Llorca. I aquesta vegada m'ho desitjo a mi mateixa (tot i que podeu sentir-vos inclosos):

Bona lectura!

Allà on viuen els monstres

Aquesta nit he tingut un mal son. Llàstima que els monstres que hi sortien no fossin com els d'en Maurice Sendak. Salvatges, lliures i desinhibits. Dentuts, peluts i amb grans urpes. Monstres realistes. Es pot demanar més? 

Amb aquesta obra, vaig iniciar-me no fa gaire en el món de l'àlbum. Un món que enganxa i no et deixa escapar. Va ser a les primeres sessions del curs de Teoria i pràctica del conte infantil a l'Ateneu de Barcelona. La Marta Luna, la professora, n'és una enamorada i ens ha sabut trasmetre la passió. La meva biblioteca personal d'àlbums comença a crèixer. Llàstima que Allà on viuen els monstres, d'en Maurice Sendak estigui descatalogat. Animo als senyors de l'editorial Kalandraka a fer-ne una nova edició. Tenen, al menys, una compra assegurada. Mentre el tornaré a rellegir abans de tornar-lo a la biblioteca de Cerdanyola. Ja m'he passat de dies... però l'esperit rebel d'en Max i els seus monstres m'ha posseït. Espero de tot cor que no em castiguin a dormir sense sopar.  Avui tinc una gana ferotge!

Aprofito per comentar-vos que s'està fent una versió cinematogràfica de l'obra de Sendak. Spike Jonze n'és el director. Sembla que Where the wild things are s'estrenarà l'any vinent però ja corren imatges per la xarxa...

Tot i que això només és una proba, no imatges reals del llargmetratge també es comenta que la pel·lícula està tenint forces problemes per tirar endavant. En qualsevol cas, sempre ens quedarà el llibre.

Bona lectura!

Matilda

Començo per la Matilda d'en Roald Dahl. Per ser el model de lectora al que tots hauriem d'aspirar* i el model de novel·la al que voldria arribar.

No sé on em portarà el bosc, però valenta, com la Matilda, m'hi llenço de cap. Així doncs, només em resta convidar-vos a descobrir què amaga aquest Bosc dels contes. Ja us adverteixo que ni jo mateixa ho sé. Ho aniré esbrinant a mida que avanci. Però ja estic desitjant veure on em porta el camí de les llambordes grogues, el cau del conill blanc, la música captivadora del flautista d'Hammelin. 

* De moment us facilito la lista de llibres que la senyora Phelps, bibliotecària, proposa a la Matilda:

Nicholas Nickleby, de Charles Dickens

Oliver Twist, de Charles Dickens

Jane Eyre, de Charlotte Brönte

Orgull i prejudici, de Jane Austen

Tess dels Ubervilles, de Thomas Hardy

Retorn a la terra, de Mary Webb

Kim, de Rudyard Kipling

L'home invisible, d'H.G. Wells

El vell i el mar, d'Ernest Hemingway

El soroll i la fúria, de Wiliam Faulkner

Els ceps de la ira, de John Steinbeck

Els bons amics, de J.B Priestley

Rocs de Brighton, de Graham Greene

La revolta dels animals, de George Orwell

Bona lectura!