Els mitjons de l'home invisible

Avui la recomenació ve de part de la Berta Gaya traductora del llibre. Encara no l'he llegit però la font és de confiança.
La novel·la és d'un autor anglés anomenat Alex Shearer. I l'argument promet:
"Prepara’t per al Museu dels Horrors. Però has de recordar una cosa: NO HAS DE TOCAR res del que hi ha exposat. Els nois protagonistes d’aquesta divertida i esfereïdora aventura van ignorar aquest avís i ara són víctimes d’una maledicció: un comença a tenir uns ullals sospitosament llargs, i l’altre noi comença a ser “una mica” invisible. Seran capaços de trobar una solució?"
Moltes felicitats a la Berta per la part que li toca i a la resta:

Bona lectura!

A inventari i numeri

Ja torno a ser aquí. I del meu viatge per altres mons m'he portat de Roma un tresor ple de números: "A inventari i numeri" del Gianni Rodari. 

És un àlbum il·lustrat per Alessandro Sanna que amaga perles com aquesta:

"- Quanto pesa una lacrima?

 - Secondo: la lacrima di un bambino capriccioso pesa meno del vento, quella di un bambino affamato pesa piú di tuta la terra"

O aquesta altra:

"Tre per uno trento e belluno

tre per due bisteca di bue

tre per tre latte e caffè"

El text s'ha extret del llibre "Contes per telèfon" (Favole al telefono) d'en Rodari i em va fascinar des de la primera línea. L'autor italià juga amb les paraules i amb les imatges que ens trasmeten. Ironia, tendresa, absurd i realitat es pasegen de número en número com per art de màgia. Prestidigitador del so, Gianni Rodari m'ha tornat a captivar amb les seves sumes estrambótiques i un anar comptant des de la més absoluta fantasia. La meva llibreria està que salta d'alegria amb la nova adquisició italiana. 

Aquesta és la meva primera proposta per aquesta etapa que comença i que espero que estigui ben farcida de:

Bona lectura!