Mari Luz

Com que està a punt de veure la llum (mai millor dit) us presento a una nena encantadora que es diu Mari Luz. De moment, l'hem fet amb auto-edició amb l'inestimable ajuda del Jordi. Encara no l'hem presentat a cap editorial, de fet, és per un projecte diferent que ja us explicaré si tira endavant. 

Els dibuixos són de l'Eva, i el conte va d'una nena enamorada de tot tipus de llum: el sol, les estrelles, fins i tot la llum d'una lot. Així que estigui sencer, miraré de penjar-lo al blog. Serà el primer conte que tinguem acabat. Quina il·lusió.

Bé, fins aviat. Aquest dies estic una mica atrafagada i no he fet massa recomenacions, però després del pont prometo fer més els deures. En qualsevol cas, espero que després del Sant Jordi, tingueu:

Bona lectura!

M'he trobat una Agu trot, al Pati dels llibres

El proper dissabte 19 d'abril inauguren a Sant Cugat El pati de llibres, una llibreria infantil i juvenil (c/ Xerric, 22). 

Tothom que em coneix una miqueta sap que des de fa molt de temps em rondava pel cap obrir un negoci com aquest. Una llibreria on es conegui bé la literatura infantil, que els agradin els contes i els àlbums il·lustrats, on organitzar activitats per gent de totes les edats amb esperit de nens. La Diana i la Sonia han fet realitat aquesta idea, en un local encantador i ple de llum que de ben segur visitaré sovint. Avui que ja tenien les portes obertes, tot i que encara traginaven amb capses, col·locant els darrers llibres abans de la inauguració, he fet la meva primera compra: "Agu trot" de Roald Dahl. 

Una novel·la curta però divertidíssima al més pur estil Dahl. Curiosament, tot i ser una novel·la per a nens, no en surt ni un de nen. És cert, que no és habitual que això pasi en una novel·la infantil, però l'autor dona una lliçó de com gairebé qualsevol situació es pot convertit en una història perquè els nens s'ho passin "pipa". Qui ho anava a dir que el senyor Hoppy, un jubilat més aviat tímid i ensopit podia acabar protagonitzant una història tan divertida i encantadora com la que ens explica Dahl a "Agu trot" (que vol dir tortuga, només que escrit del revés). 

Ha estat casualitat, però l'atzar ha fet que trobés una petita joia de Dahl al Pati dels contes. Espero trobar-ne moltes més. Només em resta desitjar molta sort a la Diana i a la Sònia, i a la resta, com sempre:

Bona lectura!

La tortuga gigante de las galápagos

M'he adelantat el Sant Jordi. No ho he pogut evitar. Des de que vaig veure el llibre "La tortuga gigante de las Galápagos" de Rébecca Dautremer a la biblioteca que vaig decidir que havia de tenir un exemplar. 

És un àlbum preciós. M'agraden molt les il·lustracions d'aquesta autora i la història és d'allò més original. Una marieta que descobreix el poder de ser un mateix en mig d'una festa de disfresses delirant, on els gossos volen ser cacatues, els bous cocodrils del Mississipí i els eriçons, boes constrictors. I tot en format teatre.

No vull plegar sense donar noticies del projecte que hem engegat amb els companys de l'Ateneu. De moment encara és un embrió però cada dia hi estic més engrescada, espero que ho poguem tirar endavant perquè estic segura que serà a més d'enriquidor per a nosaltres, una molt bona pensada per la literatura infantil. Seguiré informant. Mentre, us deixo amb aquesta Tortuga tan especial. Aquesta vegada no és la Ballaruga, però igualment us desitjo.

Bona lectura!

 

Les bruixes de Dahl

Uf! Sort que ja no sóc una nena... Si encara fos una nena, m'asseguraria que la dona que s'asseu  al meu costat al metro no porta guants. Si encara fos una nena, vigilaria que la veïna del tercer no es grata el cap perquè sembla que porta peluca. Si encara fos una nena, aniria amb quatre ulls amb les senyores del parc que tenen els forats del nas més grossos del normal i que duen sabates fines i punxagudes i caminen coixejant. Si encara fos una nena, me'n guadaria prou d'agafar les coses que em regalen les venedores del mercat que tenen als ulls una llum extranya o restes de tint blau a les dents.

Uf! Sort que ja no sóc una nena perquè si no patiria molt de trobar-me amb una bruixa i no ser capaç de decidir si és realment una dona o una bruixa. Bé, de fet encara que ja no sigui una nena seguiré patint per decidir si qualsevol dona, és una dona o una bruixa. Però al menys tinc la tranquil·litat que, com que ja no sóc una nena, ja no els hi faig pudor (a caca de gos fresca!). 

Una altra vegada Roald Dahl. Una altra vegada he tornat a ser una nena gràcies a la seva ploma extraordinària i a la seva meravellosa novel·la "Les Bruixes".

Bona lectura!

Primavera

Diu la llegenda que la deesa Persefone, reina de l'inframon, tornava al costat de la seva mare Demeter, deesa de la terra i de l'agricultura, pels volts de març. La terra reverdia amb la trobada de les dues deeses. Arribava amb elles la Primavera. 

Amb la primavera arriba també el curs Teoria i pràctica del conte infantil II a l'Ateneu. Noves espectatives, nous reptes i esperem, nous fruits literaris. Mentre, segueixo amb la novel·la que, de moment, no té nom però que agafa forma. 

Tot i que no hi ha recomenació no vull acabar sense desitjar-vos:

Bona lectura!

*Les flors que guarneixen el post d'avui són una creació de la Mònica, que és una artista floral excepcional. Però sobre tot, són un regal del Xavi que m'ha fet el regal més gran que es pot fer (i no sónles flors). Sense ell aquest bosc no hauria crescut mai i els meus contes haurien viscut a l'Hades per sempre en companyia de la deesa Persefone.

Andersen sota el salze

Imperdonable! Finalment ahir, dia 2 d'abril, no vaig actualitzar com tenia previst fer. Amb un dia de retras faig esment del Dia Internacional del Llibre Infantil i aprofito per fer homenatge al gran Hans Christian Andersen. 

Fa mesos que reclamo als meus pares la col·lecció de llibres d'Andersen amb la que vaig començar a tenir conciència que allò de llegir històries era una de les coses més meravelloses del món. Fascinada pels dibuixos (ara potser els trobaria una mica tous) m'endinsava en mons màgics i encantadors que les històries acabaven de perfilar en la meva tendra ment infantil. A la col·lecció hi havia, si la memòria no em falla, gairebé totes les històries conegudes de l'autor. Però de totes elles recordo una de no tan famosa amb especial devoció: "Bajo el sauce" (els llibres eren en castellà). Si he de ser sincera no recordo la història complerta, però mai més he oblidat aquella primera il·lustració i com, a través de les paraules, es dibuixaven les plàcides tardes d'estiu en les que dos nens passaven llargues estones sota un abre desmai prop del riu. Quan vull relaxar-me no puc fer més que viatjar a aquell racó de món: un jardí balsàmic i silenciós on només se sentia la fina veu de la nena. Rellegint avui la resta de la història, descobreixo que és molt trista, de fet, els únics moments feliços que viu el protagonista tenen lloc sota el salze en companyia de la seva amiga. Potser per això vaig oblidar la resta del conte i em vaig quedar amb la bellesa d'aquell instant sota l'arbre.

Si no l'heu llegit us la recomano i si aconseguiexo recuperar la col·lecció, prometo penjar la il·lustració perque pogueu dibuixar-vos el mateix plàcid raconet per desconectar. Fins llavors:

Bona lectura!