dimecres, 9 d’abril del 2008

Les bruixes de Dahl



Uf! Sort que ja no sóc una nena... Si encara fos una nena, m'asseguraria que la dona que s'asseu  al meu costat al metro no porta guants. Si encara fos una nena, vigilaria que la veïna del tercer no es grata el cap perquè sembla que porta peluca. Si encara fos una nena, aniria amb quatre ulls amb les senyores del parc que tenen els forats del nas més grossos del normal i que duen sabates fines i punxagudes i caminen coixejant. Si encara fos una nena, me'n guadaria prou d'agafar les coses que em regalen les venedores del mercat que tenen als ulls una llum extranya o restes de tint blau a les dents.
Uf! Sort que ja no sóc una nena perquè si no patiria molt de trobar-me amb una bruixa i no ser capaç de decidir si és realment una dona o una bruixa. Bé, de fet encara que ja no sigui una nena seguiré patint per decidir si qualsevol dona, és una dona o una bruixa. Però al menys tinc la tranquil·litat que, com que ja no sóc una nena, ja no els hi faig pudor (a caca de gos fresca!). 
Una altra vegada Roald Dahl. Una altra vegada he tornat a ser una nena gràcies a la seva ploma extraordinària i a la seva meravellosa novel·la "Les Bruixes".

Bona lectura!

1 comentari:

Oriol Quo ha dit...

jajajaj Enhorabona...
un blog molt divertit!
:-)