dijous, 3 d’abril de 2008

Andersen sota el salze


Imperdonable! Finalment ahir, dia 2 d'abril, no vaig actualitzar com tenia previst fer. Amb un dia de retras faig esment del Dia Internacional del Llibre Infantil i aprofito per fer homenatge al gran Hans Christian Andersen
Fa mesos que reclamo als meus pares la col·lecció de llibres d'Andersen amb la que vaig començar a tenir conciència que allò de llegir històries era una de les coses més meravelloses del món. Fascinada pels dibuixos (ara potser els trobaria una mica tous) m'endinsava en mons màgics i encantadors que les històries acabaven de perfilar en la meva tendra ment infantil. A la col·lecció hi havia, si la memòria no em falla, gairebé totes les històries conegudes de l'autor. Però de totes elles recordo una de no tan famosa amb especial devoció: "Bajo el sauce" (els llibres eren en castellà). Si he de ser sincera no recordo la història complerta, però mai més he oblidat aquella primera il·lustració i com, a través de les paraules, es dibuixaven les plàcides tardes d'estiu en les que dos nens passaven llargues estones sota un abre desmai prop del riu. Quan vull relaxar-me no puc fer més que viatjar a aquell racó de món: un jardí balsàmic i silenciós on només se sentia la fina veu de la nena. Rellegint avui la resta de la història, descobreixo que és molt trista, de fet, els únics moments feliços que viu el protagonista tenen lloc sota el salze en companyia de la seva amiga. Potser per això vaig oblidar la resta del conte i em vaig quedar amb la bellesa d'aquell instant sota l'arbre.
Si no l'heu llegit us la recomano i si aconseguiexo recuperar la col·lecció, prometo penjar la il·lustració perque pogueu dibuixar-vos el mateix plàcid raconet per desconectar. Fins llavors:

Bona lectura!

Cap comentari: