dijous, 6 de març de 2008

Agraïments a Rodari i Lindgren




Des d'ahir que hi dono voltes. Els meus exercicis al curs de contes infantils de l'Ateneu, són correctes o si mes no això em diu la professora. Falta fer el darrer exercici de pulir, de millorar a nivell de rimes o d'estil, però me'ls donen per bons. Però potser em manca alguna cosa més. No ho tinc clar. Aquest matí m'he llevat neguitosa amb aquests pensaments. He arribat a la conclusió que potser no sóc prou valenta per sortir-me del que m'és còmode. D'allò que conec i domino per llançar-me al buit i crear a mans plenes, sense limitacions, arriscant. I una cosa és clara, per escriure contes per a nens s'ha de ser lliure. L'Astrid Lindgren, autora de la Pippi, en l'article Diálogo con un futuro autor de libros infantiles recomana: "Escribe lo que te salga del alma, y con ilusión. Tanto a ti como a todos los autores de obras infantiles os deseo libertad."

Després de llegir l'article he decidit anar a la biblioteca del Mil·lenari, a Sant Cugat. A veure si la secció infantil em feia passar el neguit. Llegir, aprendre dels mestres i tornar a somiar. Allà m'he trobat amb Rodari, i els seus Contes per telèfon. Homes de mantega, paisos on tot começa per des- o paisos sense puntes on les multes per incivisme es paguen estomacant els policies. Quina alenada d'aire fresc! Ja em sento millor. Quan m'he acabat els contes d'en Rodari he agafat en prèstec dos llibres més. Com que m'ha ajudat tant he decidit endur-me un altre d'en Gianni Rodari, Contes llargs com un somriure. Després m'he decidit per Tiny de llum de lluna d'Antoni Garcia Llorca. I aquesta vegada m'ho desitjo a mi mateixa (tot i que podeu sentir-vos inclosos):

Bona lectura!

Cap comentari: